Castell de Rialp

L’any 1281 estava en poder de Pons de Ribelles, qui el posà a disposició del rei Pere II el Gran amb motiu del primer setge de Balaguer.

Aquest castell fou motiu constant de discussió, car tot i estar dins els límits del comtat de Pallars, no pertanyia als comtes de Pallars, la qual cosa sempre generava conflictes a causa de l’ambició d’aquests nobles.

El 1355, l’Infant Pere, lloctinent de Catalunya, intervingué entre el comte Hug Roger I i Ramon Arnau de Bellera per la jurisdicció de Rialp.

El 1361, el comte obtingué del mateix Bellera el reconeixement que el castell, el terme i la vila de Rialp estaven dins el terme i jurisdicció del comtat de Pallars. Malgrat això, en documents de 1381 i 1390 consta com a propietat de la família Bellera.

Aquesta situació estratègica i l’explotació forestal dels boscos de Sobac (l’actual Port-Ainé) perllongaran els conflictes que acabaran amb la venda. L’any 1435, Jaume de Bellera signà l’escriptura de venda del castell de Rialp, les valls d’Àssua i de Baiasca per 10.000 florins al comprador Gastó IV, comte de Foix. Malgrat la signatura, aquest no en pogué prendre possessió fins al març de 1460.

El 1462, el rei Ferran II el Catòlic s’apoderà del regne de Navarra i Alfons IV el Magnànim s’apoderà militarment del castell de Rialp.

El 1493 (altrament consta en mans dels Foix), Caterina, reina de Navarra, comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, infeudà el castell a Joan Xiberri, àlies Matxicot, amb l’obligació de reconstruir el castell i les muralles. Va bastir o reformar una muralla que sortia del castell, baixava fins al pla, envoltava tota la vila en forma semicircular i pujava al castell per l’altra part; als dos extrems obrí sengles portals, dels quals es conserva encara el de Sant Antoni, mentre que el del Noguera ha desaparegut, i diverses torres (es conserva la torre de Virós, avui dia convertida en habitatge).

El 1498, Joan Xiberri, Matxicot, ven, a carta de gràcia i pel preu de 2.500 lliures, els drets i rendes que percebia sobre la vila de Rialp i la vall d’Àssua.

El 1512, consta que el vescomtat de Castellbò amb el seu enclavament del castell de Rialp i les valls de Baiasca i Àssua estaven en poder dels reis de Navarra, Caterina I de Foix i Francesc I Febus. El rei Ferran II el Catòlic s’assabentà d’una conspiració en contra seva, incorporà aquests senyorius a la corona i els posà en mans de la seva segona dona, Germana de Foix.

El 1523, l’emperador Carles I d’Espanya, nét del Catòlic, confirmà Germana com a senyora d’aquelles possessions.

El 1528, Germana hipotecà, a carta de gràcia, aquests dominis a Lluís Oliver de Boteller. El rei Carles ho consentí, amb la condició que fos satisfet el lluïsme corresponent i que Oliver ho tingués en feu reial.

El 24 de novembre de 1548, la corona redimí, de lluís Oliver, el vescomtat de Castellbò amb els seus dominis. Un dels dominis era l’anomenat quarter de Rialp, que comprenia Rialp, que era el centre, la vall d’Àssua i la vall de Baiasca.

Aquestes terres restaren vinculades al vescomtat de Castellbò fins a l’acabament dels senyorius, a principis del segle XIX. No obstant això, sembla ser que al segle XVI el castell es va abandonar i la vila va recollir el testimoni de la seva importància. La vila era la capital de la vall d’Àssua.

En l’actualitat, al castell, hi trobem dues parets de pedra amb algunes finestres d’arc de mig punt en plec de llibre a l’interior i amb esqueixada senzilla formant espitlleres per la part exterior. Aquestes dues parets, que formen un angle recte, estan força esberlades amb amenaça de caure a conseqüència del pas del temps. Tenen aproximadament uns 8 metres d’alçada i una llargada d’uns 9,5 metres, l’una, i 5 metres, l’altra. Per tant, estaríem parlant d’una planta rectangular d’uns 50 m² amb diversos nivells. Unes dimensions petites que no permetien allotjar tropa, ni resistir un llarg setge durant un període llarg temps.

Explica la gent gran de Rialp que entre el castell i la torre de Virós hi havia (o bé, hi ha?) un passadís de connexió i fins i tot una mina.