Cultura
La història ha deixat interessants vestigis a Rialp que compten amb un gran interès arquitectònic i històric
El centre de la vila manté un cert aire medieval, sobretot el carrer del Mig, amb interessants porxades en el recorregut. També s’hi pot trobar la Torre d’en Virós, que formava part de l’antiga muralla i que avui és un habitatge particular. L’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és un temple característic de les valls pirinenques.
També podem visitar la Capella de Sant Cosme i Sant Damià i el portalet de la Mola, d’estil gòtic, el qual trobem a la plaça de les Escoles. Per acabar el recorregut, podem visitar El Pont de Santa Caterina, una obra moderna.
Es pot fer un interessant recorregut arquitectònic fora del nucli de Rialp, en el qual destaquem diverses construccions religioses preromàniques, romàniques, gòtiques i obres populars. El màxim exponent romànic el trobem a l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria, al poble de Surp, on també podem visitar el carrer del Castell i l’ermita de Sant Quirze.
Al poble de Rodés, presidint el grup de cases, trobem l’Església parroquial de Sant Andreu.
Més amunt de Caregue, trobem l’Ermita de la Mare de Déu de la Muntanya, patrona de la vall d’Àssua. La reproducció de la Mare de Déu és gòtica, i també trobarem una rèplica d’un retaule barroc del segle XVI. Al poble, tenim l’església parroquial de Sant Martí de Caregué.
Seguint pel nostre recorregut arquitectònic, podem visitar l’església parroquial de Santa Coloma a Escàs, una obra popular del segle XVIII.
A Beraní, trobem les restes de l’antiga ermita Romànica de Sant Joan de Colinos del segle X, actualment en ruïnes.
Al poble de Roní tenim l’Església de Sant Cristòfol i l’Ermita de Sant Miquel, que té un petit oratori.
Com a representació de l’edat moderna trobem Casa Bellera, al poble de Caregue, i Casa Bertran, al poble de Surp, dues cases fortes que van tenir un paper fonamental en la configuració i la dinàmica del sistema comunal.
De la primera industrialització, trobem La Mola de Bellera, el carrer del Boteral i les restes de la fàbrica de llana al poble de Rialp. A Roní, la Mola i el Molí, la Moleta i la Carbonera del Pletiu dels Vaquers; a Caregue, la Serradora, i a Escàs el Molí fariner.
A Rialp també hi havia la Minicentral de Sant Antoni, la Minicentral de Casa Serradó i la fàbrica de Cal Isidret o de Cal Quimet.
Si volem descobrir la vida tradicional al Pallars i l’economia d’autosuficiència d’aquestes terres, ens podem endinsar a Rialp i caminar pel carrer del Raval, carrer d’oficis i menestrals. També podem visitar els diferents Safareigs i el Colomer del camí de la Canerilla. A Roní, hi ha el forn de pa; a Caregue, podem visitar la mostra d’estris de fusta de Casa Galí; a Escàs, el llit de Cabanera, on es realitzava la transhumància cap a l’Urgell i, a Rodés, el despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles i les bordes de Botella.
Rialp terra d’oficis i artesans és una interessant proposta de turisme cultural i de dinamització local que vol fer visibles les principals singularitats de Rialp i els seus pobles, ja que el municipi té una característica que destaca especialment: concentra una important quantitat d’artesans i persones d’ofici disposades a mostrar-lo.
Rialp té tres camins de memòria sota el nom de Camins de la Guerra Civil a Rialp, situats a les proximitats del poble de Roní, que mostren l’estada del front en aquella zona. Es mostren diversos elements d’arqueologia bèl·lica (trinxeres, refugis, parapets de pedra seca i aixoplucs) i es recuperen els camins que portaven a les posicions de la Cassoleta i les pedres d’Auló.
Rialp ha fet perdurar el Ball dels Rigodons, gràcies a l’Ajuntament i a l’Esbart Dansaire de Rialp, amb una herència que s’ha anat transmetent de pares a fills. Actualment, es balla a la plaça de Dalt per la Fira d’oficis i menestrals, per la Festa Major (el 15 d’agost) i per Sant Cosme i Sant Damià (el 26 setembre).
