Parc Natural de L’Alt Pirineu
El Parc Natural de l’Alt Pirineu reparteix el seu territori per les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell i comprèn una bona part del Pirineu axial català.
Les seves 69.850 hectàrees el converteixen en el parc natural més extens de Catalunya i s’hi localitzen les màximes altituds del territori. La doble condició d’espai d’alt valor natural i escenari d’unes activitats humanes que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge i a crear i conservar aquests valors, ha determinat que es consideri la figura de parc natural com la que millor pot garantir la protecció dels seus valors naturals i culturals i establir, al mateix temps, un règim d’ordenació i de gestió dirigida al desenvolupament sostenible d’aquest territori.
Seguir llegint
La complexitat orogràfica, l’extensió, la diversitat de paisatge i la varietat d’altituds existents donen lloc a mostres molt variades i riques d’estructures geològiques, ecosistemes, hàbitats, comunitats vegetals i espècies animals.
Destaca, en primer lloc, la presència de zones de gran interès geològic i elements d’interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic. S’hi localitza, també, un significatiu nombre d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, nou de les quals estan declarades com a estrictament protegides.
El parc natural vaig esser inclòs a la Xarxa Natura 2000. Així mateix, cal assenyalar les nombroses citacions referents a comunitats forestals d’àrea reduïda a Catalunya, corresponents a determinats boscos caducifolis mixtos, bedollars de bedoll pubescent, fagedes i avetars mixtos.
Un reflex de la gran importància faunística de l’àmbit del parc és l’alt nombre d’espècies d’interès de fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o de vulnerabilitat.
És destacable la presència de nou espècies que són especialment protegides en aquesta zona. Es van descobrir tres mil exemplars de savina turífera Juniperus thurifera. La savina turífera era coneguda als Pirineus, però tan sols en alguns punts del vessant nord, a França. Amb aquest descobriment s’incrementa la importància del Parc Natural de l’Alt Pirineu (creat el 2003), ja que aquesta espècie d’arbre ha estat qualificada d’interès comunitari prioritari, protegida per la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea.
Els animals que hi conviuen són molt diferents i, fins i tot, alguns d’ells es troben en perill d’extinció o són especialment estranys i molt difícils de trobar en altres llocs del món.
Així, l’ós bru, la perdiu blanca, la sargantana pallaresa, el trencalòs, el cabirol, el mussol pirinenc o l’àguila daurada són només alguns dels animals que es presenten com els distintius del parc. No obstant això, n’hi ha un que destaca per sobre de la resta: el gall fer, espècie per excel·lència d’aquesta regió de la península Ibèrica. El bon estat de conservació de què gaudeixen, en general, aquests espais, accentua, encara més, el valor global del parc: els valors naturals i l’activitat humana. Un dels principals valors de la riquesa d’aquesta zona és el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, principalment relacionat amb l’art romànic.
Més informació:
www.parcsdecatalunya.net
Superfície total: 69.850 hectàrees
Comarques i municipis: Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Orri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós
Alt Urgell: les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò
Parc Natural de l’Alt Pirineu
C/ de la Riba, 1
25595 Llavorsí
Tel. 973 622 335
Fax: 973 622 070
pnaltpirineu@gencat.cat
www.parcsdecatalunya.net
