Pont de Santa Caterina
Es té constància que el pont de Santa Caterina ja existia al s. XIX.
Segons consta en arxius de l’època, així com en la memòria dels habitants més grans de la població de Rialp, el camí Ral pujava des de la vall de Sort i s’endinsava pel carrer medieval (carrer del Mig) fins al carrer del Raval. Després, connectava amb el pont de Santa Caterina i continuava ribera amunt fins a França.
Seguir llegint
Cal recordar que en aquells temps, la comunicació entre les diferents poblacions de la vall de la Pallaresa es feia utilitzant aquestes vies, encara no existia el traçat de l’actual carretera comarcal (C-13). Per tant, tot el trànsit de persones, animals i mercaderies es feia a través d’aquest pont.
Segons consta en la memòria popular, el pont de Santa Caterina funcionava amb un sistema de concessió. L’ajuntament efectuava una subhasta pública entre els habitants de la població. L’explotació del pont s’adjudicava a un veí de Rialp, que el gestionava com un negoci i cobrava per viatgers i càrregues que hi passaven.
El pont de Santa Caterina era originalment construït amb fusta i es disposava a poca alçada respecte al nivell de l’aigua del riu Noguera Pallaresa.
A principis del segle XX, a començament dels anys vint, es va plantejar la construcció d’un nou pont, utilitzant nous materials i aixecant-ne l’alçada respecte al nivell del riu. Ràpidament, van començar les obres amb la construcció de dos imponents pilones de pedra picada als dos marges del riu com a estreps d’aquest nou pont.
Paral·lelament a la construcció del nou pont, arribà la construcció de la nova carretera comarcal C-147 (l’actual C-13) per un traçat diferent de l’utilitzat fins a aquell moment. Com a conseqüència, es va abandonar la construcció del nou pont, però en van quedar les pilones de pedra.
